P3: L’essencial és invisible als ulls

Hola famílies,

Com heu pogut llegir cada setmana en el nostre blog aprenem moltes coses que podeu veure amb les fotos que anem adjuntant a les entrades. Hem comentat en alguna ocasió que compartim, escoltem, parlem, discutim... i això és el treball diari que feu a casa i continuem treballant a l’escola (tenint en compte que al col·legi hi ha més persones!) tot i que hi ha moments diferents (menjador, pati, jocs a l’aula...). Aquesta és una feina constant i del nostre dia a dia i és prou important per resoldre els nostres dificultats i fer que les “pedres” que estan en el nostre camí no ens impedeixin caminar. Viure amb uns valors que ens fan sentir segurs i conscients de l’important que som i que hem de treballar per mantenir-los i fer un món més humà. Com bé diu el poema, l’escola que vull...

L’escola que vull,

Plena de gent de tots colors

Que ens ensenyen a jugar

A jocs de tot el món.

L’escola que vull

Sense baralles ni crits.

Els malentesos s’arreglen

Amb paraules i abraçades gegants.

A l’escola que vull

Tots tenim les mateixes oportunitats

D’arribar a ser el que vulguem

Quan ens fem grans.

Per les mestres i per nosaltres aquest és un treball essencial, necessari i importantíssim en els diferents moment del dia: pujar per les escales, compartir les xerrades amb els companys, esperar el torn de paraula, ajudar quan algú no arriba agafar un llapis, esperar que ens toqui el torn de paraula, etc.