Tots els infants tenen unes característiques personals i individuals que vénen donades per la seva dotació genètica i la interacció que fa cadascú amb el seu entorn més proper, el medi familiar i social.

 

Els infants de tres anys avancen considerablement en les adquisicions psicomotrius, en el llenguatge i en la simbolització.  Gràcies a aquests nous aprenentatges tenen un coneixement més ampli de la realitat que els envolta.

 

El seu llenguatge s’enriqueix gradualment amb l’adquisició de vocabulari i d’estructures bàsiques de la llengua, i guanya seguretat en la seva comunicació, una comunicació que, d’altra banda, troba noves vies en l’expressió corporal i plàstica.

 

Les seves actuacions estan marcades per una forta individualització.  Necessita centrar-se en si mateix i en el seu propi cos i, a la vegada, cerca la intervenció de l’adult per consolidar la pròpia identitat. És capaç de relacionar-se amb altres nens de forma molt sovintejada. Aquesta relació té un caire egocèntric: l’altre nen és un bon mirall on reflectir-se.

 

Inicia la seva capacitat d’establir relacions mentals, sobretot a partir de les percepcions sensorials i dels objectes que hi ha en el seu entorn i també de la comparació d’objectes i el reconeixement de les característiques físiques (color, forma...).  El coneixement pràctic de les relacions entre els objectes adquireix una connotació funcional i espontània.  El seu desig de conèixer i integrar tot el que té lloc al seu voltant passa per una gran activitat: tocar, comprovar, manipular, etc... Desitja també verbalitzar les accions que realitza.  La utilització activa del llenguatge possibilita un enriquiment del pensament, ja que pot pensar allò que pot expressar, i pot expressar allò que pot pensar.

 

Des de el punt de vista estrictament psicològic, i atenent els tres aspectes que integren les persones en totes les seves manifestacions, caldrà fer referència a:

   

• Desenvolupament cognitiu o intel·lectual. El pensament de l’infant d’aquesta edat és intuïtiu, no lògic.

• Desenvolupament motriu. Es caracteritza per una gran activitat que porta més a fer que a pensar.

• Desenvolupament afectivosocial. L’aspecte més significatiu és que l’infant comença a prendre consciència de si mateix.